lunes, 31 de marzo de 2014

NO AL TRANSVASSAMENT

Ara en aquest moment en que el govern ha tornat a engegar la maniobra de vendre l’aigua del riu, i enviar-la allí on en puguen especular millor els seus grups empresarials amics, volem denunciar directa i sense cap gènere de dubtes la gran barbaritat que significa el nou pla de conca de l’Ebre.

Però oco que han esta llestos eh... ja no es un transvasament, “es un pla de regadius”, i anar en contra d’això es anar en contra dels regants. Una fantàstica maniobra per enfrontar-nos els uns amb els altres, els putejats pagesos de seca, amb la gent que defensa un ús racional dels recursos. 

Se les saben totes i ja amb anterioritat han aprovat una sèrie de lleis que permetran als seus lobbis empresarials, comprar els drets d’aigua. L’operació consisteix que en nom dels pagesos es faran les obres de captació (preses i canals que convinguin), i de la manera que va l’agricultura en tota seguretat aquelles obres els pagesos no les podran pagar. Llavors apareixeran els salvadors de la pàtria, i adquiriran els drets de l’aigua traient de l’apuro als hipotecats agricultors. Aquest grups empresarials especialitzats en l’especulació a gran escala primer faran un bon negoci en les obres, i desprès amb l’especulació de per vida de l’aigua. 

La recent aprovada “Llei d’Avaluació Ambiental” donarà la cobertura legal per a totes aquestes accions i podran transvasar aigua utilitzant la figura de “intercanvis de drets d’aigua”. 

Tot això servirà per que alguns personatges guanyen molts diners a costelles de que ens carregarem el Delta i el futur de les properes generacions de la gent de les Terres de l’Ebre. 

Crec sincerament que no podem acceptar la responsabilitat de no fer res, penso de que de manera pacífica i festiva hem d’acudir allí on poguéssim i tantes vegades com calgui a fer-nos sentir. 

Totes les lleis europees estan en contra d’aquestes barbaritats, i si ens fem sentir i posen atenció al que esta passant, ells no poden permetre que un espai biològicament tant important com el Delta de l’Ebre desaparegui pels especulatius interessos d’uns governants com els que ens toca aguantar. 

El diumenge dia 30 de març s’ha donat el tret de sortida amb una manifestació al cor del Delta, i el temps es va voler solidaritzar fent acte de presencia en força aigua i vent, aliant-se amb els manifestants. 

Esteu atents, prepareu material i feu guardiola per anar cap aquí i cap allà, la festa ha començat.




PACO DE LA PALOMA

Quant es cultivava l’arròs de manera tradicional, es a dir fent totes les feines a ma, en els moments de plantar i segar es necessitava molta ma d’obra i es pagava be, això provocava que en aquestes èpoques tots els esforços es concentraven en aquella feina concreta. Fins i tot la construcció, l’ofici que donava més feina a la gent del Delta després del cultiu de l’arròs. En aquestes dates  la construcció parava la major part de la seva activitat perquè els paletes i manobres poguessin anar a l’arròs.

Fins i tot els quarters militars de Catalunya i algun de la resta del estat, donaven permisos especials per a que els soldats dels pobles del Delta, poguessin venir a plantar i segar. Amb la mecanització del cultiu de l’arròs, tot això se’n va anar a fer punyetes, i el delta va passar de ser un lloc amb molta feina i recursos, a patir una enorme precarietat laboral que va obligar a la major part de la gent jove a emigrar.

Suiza, en aquella època era un bon lloc per treballar, i un dels primer en arribar va ser Paco de la Paloma, ell al Delta alternava les feines de l’arròs amb el treball a la construcció, la seva família ja venien d’aquest ram. Amb el seu caràcter agradable i extravertit, els seus coneixements del ram de la construcció, i la seva capacitat de treball, no li va ser gens complicat situar-se be, i adquirir un notori prestigi en els ambients en els que es movia.

Darrera i alguns seguint en part el seu exemple, un bon nombre de persones i famílies del Delta va anar a treballar a Suiza, i bé perquè el coneixien, o per les referències que de ell tenien, molts en arribar allà feien cap a casa seva. Allí trobaven un allotjament d’emergència fins localitzar un lloc adequat per viure, i informació i recomanacions per als primer contactes en busca de la feina mes adequada. Ara ens tornaria a fer falta un Paco a Suiza.

Encara que era assidu en venir a totes les festes i aprofitar totes les ocasions per venir al poble, la nostàlgia va poder amb ell i va retornar. En aquest retorn varem coincidir,  ell retornava de la seva aventura a Suiza, jo de la meva futbolística, i aquells contactes esporàdics que teníem “els emigrats” a les festes majors del poble, quant veníem del nostre “exili”, al retornar es van convertir en un contacte més permanent.

Mútuament ens vam donar suport en estrambòtiques iniciatives, com la de fundar un equip de futbol amb l’únic objectiu de fer exercici i xalar, sense importar els resultats, el nom “Associació esportiva got de vi i endavant”, una regla, sempre que es perdia obligats a anar aquella nit tots junts a sopar. Allò va comportar que desprès de jugar algunes temporades a una lliga d’equips veterans de l’àrea de Tarragona – Reus, es formés una lliga de les Terres de l’Ebre de categoria veterans. O la d’organitzar una plantada tradicional d’arròs i una de la sega, amb l’únic objectiu de fer una paella i passar un dia de festa recordant temps passats, i que s’han convertit en una de les principals festes locals.

Ara a tornat a arrancar davant, poc a poc tots també anirem cap allà, en arribar ens donarà les primeres instruccions i ens orientarà, i probablement ja ens tindrà organitzats equips de futbol on no importi el guanyar o perdre, i més iniciatives per a divertir-nos i passar-ho bé sense molestar a ningú.


Asta prompte.



domingo, 9 de marzo de 2014

Els senyors de l'aigua

El pla hidrològic de Conca de l'Ebre que ha aprovat el govern d'Espanya és un despropòsit

Publicado: 19:41 - 06/03/2014


El pla hidrològic de Conca de l’Ebre que ha aprovat el govern d’Espanya és un despropòsit. Resulta que el Delta de l’Ebre s’enfonsa progressivament i pateix una regressió alarmant del seu front, tot per manca dels sediments que es retenen als embassaments del tram baix de la conca.

Aquests sediments es podrien mobilitzar vers el Delta mitjançant una gestió adient i buidats periòdics dels pantans, i distribuir-los a través dels canals de reg dels arrossars. Però el govern i el seu pla no ho preveuen.

Resulta que la mar catalana, de Barcelona a Mallorca, depèn per a la seva producció en vida marina i pesqueries de la fertilització provinent de l’aigua de l’Ebre. La pesca va baixant progressivament tal com baixen els cabals, però el govern i el seu pla no ho consideren.

Resulta que, a mesura que s’enfonsa, el sòl de Delta es salinitza, posant en perill el cultiu de l’arròs i la salut ambiental del parc natural, les zones de nidificació, d’hivernada i de pas de centenars de milers d’aus europees d’aquest espai insòlit que ha motivat el qualificatiu de Reserva de Biosfera per la Unesco, un gran pas vers un desenvolupament sostenible. El pla del govern està obligat a garantir-ne la supervivència però, al contrari, ho hipoteca reduint-ne els cabals.

Resulta que l’aigua que encara baixa, en mans d’una institució amb estructura pre-democràtica, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), es vol repartir en concessions al llarg de tota la conca per a uns pretesos regadius, de retorn econòmic impossible en l’Europa dels excedents agrícoles, però amb la finalitat sibil·lina d’acabar en «bancs d’aigua» per tal de vendre-la al millor postor. Els de sempre.

Resulta que la Directiva aigua i les altres normes europees exigeixen el bon estat ecològic de les aigües. Els senyors de l’aigua són tot menys científics, i el ministeri no té documents seriosos que avalin el seu pla. Només es basen en «la satisfacció de la demanda» dels seus feus electorals.

La Generalitat té una gran oportunitat davant la Comissió Europea: fer valdre els documents de cabals de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i definir les necessitats d’aigua de la Xarxa Natura 2000 al Delta de l’Ebre, aprofitant la seva obligació de fer-ne els plans de gestió.


La gent que sempre ha viscut vora el riu, els agricultors, pescadors i mariscadors, les 350 espècies d’aus, la fauna aquàtica, l’arròs, els turistes que venen a gaudir-ne, tots s’ho mereixen. S’ho mereix el Delta, però sobretot s’ho mereixen els nostres fills.

jueves, 6 de marzo de 2014

Repsol Delta de l'Ebre


Repsol aspira a trobar petroli a 10 km del Delta de l'Ebre

El permís afectaria una extensió total de 81.487,5 quilòmetres quadrats al subsòl marí

Repsol ha sol·licitat permís per fer estudis geològics en una àrea marítima de 81.487 hectàrees pròxima a la plataforma Casablanca a la recerca de noves bosses de petroli. La companyia, que va demanar l'autorització a l'Estat fa dos anys, ha sol·licitat permís per poder realitzar proves de sísmica 3D en aquest espai per aprofundir el seu coneixement del subsòl marí. 

Segons les coordenades que delimiten el polígon del permís d'investigació, l'àrea sol·licitada es troba a uns 10 quilòmetres de l'extrem est del Delta de l'Ebre, a uns 37 del port de Tarragona i a 70 km al sud. 

Ecologistes en Acció va presentar al·•legacions contra el projecte el gener de l'any passat que "accentua el risc d'un dany catastròfic per a la salut pública, els ecosistemes i l'economia de les comarques de Tarragona i l'Ebre".

PLA HIDROLÒGIC NACIONAL



























El pla hidrològic que ha aprovat el govern espanyol és senzillament incomprensible. M'hi jugo el que sigui que ni els tècnics que hi han treballat no se'n saben avenir. Aquest pla pot eixugar i destruir el delta. Han augmentat d'un 50% els regadius entorn del riu, i a més fa anys que el cabal baixa una mitjana d'un 10% cada any. I el fet més greu: en el pla aprovat el riu s'acaba a Tortosa. És a dir, no hi ha cap referència tècnica ni científica a allò que pugui passar més enllà de Tortosa. No han tingut en compte aquest tram del riu, el més protegit, de quaranta-quatre quilòmetres, inclòs el delta. Això és real. I escandalós: pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix.

Brussel·les ja ho sap, això, per sort. I m'atreveixo a dir que l'estat espanyol farà un ridícul espantós a Europa. El fet de no tenir en compte les conseqüències del pla al delta, l'ecosistema més estudiat i protegit de l'estat espanyol, juntament amb Doñana, no és comprensible. A banda d'arribar-hi molta menys aigua, la qualitat de l'aigua que hi arribarà serà molt pitjor, molt més contaminada. Com és possible que això no es tingui en compte? La ignorància és brutal i fa pensar que hi ha d'haver unes altres raons al darrere.

Per exemple, ja han dit públicament que el pla respon a compromisos polítics. Què vol dir compromisos polítics? Són pressions per a obtenir un grapat de vots a la part alta del riu? No m'estranyaria que hi hagués també algun deix contra Catalunya, per tot això que vivim actualment. Penseu que no han acceptat cap de les al·legacions que hem fet aquests darrers quatre anys. Cap ni una! Tot i que ens ha agafat per sorpresa, la resposta jurídica ja feia temps que la preparàvem i ara només esperem a veure'n els detalls concrets, quan es publiqui al BOE, per a llançar-la. A banda, abans de Setmana Santa hi haurà una gran mobilització –que convocarem aquesta setmana o l'altra– en algun poble de les Terres de l'Ebre. En aquesta lluita no estem sols, perquè tothom entén que el delta no es pot deixar morir. Ho evitarem, una vegada més.


Manolo Tomas - portaveu de la PDE - declaracions a Vilaweb.

Arrosvolució